Nosaltres
Som l’Astor, la Nataxa i en Joan Pol. Tots tres creiem en l’activisme i en el poder transformador de l’art!
Per això ens vam animar a iniciar aquest projecte. Amb ell, a través de la nostra creativitat, volem aportar un granet de sorra en la millora de la situació dels llebrers a Espanya.
Astor:
Sóc un llebrer de tres anyets rescatat de Saragossa. Vaig tenir la gran sort d’anar a parar a una casa on la Nataxa m’esperava des de feia anys amb molt d’amor i “carinyo ” acumulat. El Joan Pol està allà present sempre que vull jugar i sentir-me protegit.
En aquesta nova llar no em falta amor, el tinc a cada raconet i en tot moment. Sóc un addicte a les carícies i un dormilega de campionat!
Espero que amb aquest projecte que iniciem, puguem arribar a molta gent que desconeix el que malauradament passa amb nosaltres, els llebrers. A més, m’encantaria que puguem, per tant, contribuir amb un granet de pinso a aquesta causa contra la qual volem lluitar.
Nataxa:
Sóc la Nataxa , una persona com tu. Sí, com tu que m’estàs llegint. Una persona amb feina, amics i responsabilitats.
Portava des de la meva adolescència, que és quan vaig descobrir el que succeïa en el nostre país amb els llebrers, amb moltíssimes ganes de poder acollir o adoptar-ne a un.
Ara que per fi he pogut realitzar un dels meus somnis, he vist que aquest petit pas se’m queda curt!
Moren 50.000 llebrers a l’any en el nostre país sota la indiferència i silenci de totes nosaltres. No podia creure que no pogués fer res més que adoptar a l’Astor.
Així que un dia se’m va encendre una llumeta: m’encanta il·lustrar i crec fermament en l’activisme com a motor de canvi social. Llavors vaig pensar, «per què no? » Per què no fer servir l’art com a motor de sensibilització i canvi?
Així que engego aquest projecte amb la il·lusió de poder fer més extensible el missatge – a través de les meves il·lustracions – i d’aconseguir recaptar fons per ajudar en el rescat dels llebrers.
M’agradaria contribuir a generar una comunitat sensibilitzada i amb ganes de propulsar la veu del que està succeint, perquè crec que, entre totes, podem revertir aquesta situació!
Joan Pol:
Sóc en Joan Pol i mai m’havia plantejat tenir un gos. Conèixer l’Astor i la realitat de la qual prové és colpidor i esperançador a parts iguals. Només m’ha calgut compartir alguns moments amb ell i la seva mirada per entendre la tendresa i noblesa d’aquest animal. Només m’ha calgut endinsar-me una mica en la realitat de tants altres llebrers com ell per connectar amb la ràbia i la injustícia i que es despertés en mi la necessitat de voler fer alguna cosa per intentar canviar-la.
A poc a poc, estic entenent el valor de compartir camí amb un animal. De forma immediata he entès la capacitat d’estimar que l’Astor té, i el més important, la capacitat d’estimar-lo que ha despertat en mi.
Vull posar llum al que està passant, paraules al silenci d’aquesta realitat i ser l’altaveu d’aquells crits d’ajuda muts que he conegut. Vull escriure i ser llegit amb ganes d’inspirar a tot aquell que, com jo , tenia sense saber-ho la capacitat de canviar el món. El meu món i el de l’Astor.
